Margalida Ramis de Balears
Per els 40 anys de Coordinació Baladre, m’han demanat un text del que és per a mi Baladre i per mi és, sobretot, espai de trobada i una mirada i acció imprescindible a fer per les lluites socials de base.
D’ells me qued sobretot amb que són l’exemple viu del que significa acció social crítica y transformadora perquè Baladre treballa amb la realitat des d’una mirada política i en la construcció i sosteniment de vides que valguin la pena ser viscudes des de la col·lectivitat i mirant de front les opresions i violencies que denúncies pero albora combaten des de la col·lectivitati amb propostes vertaderament transformadores.
Així, per aquest encàrrec, rescat aquest text escrit després d’una entrevista en Manolo Bayona arrel de la iniciativa de manifest de propostes per a la transició ecosocial que vàrem impulsar a Mallorca el 2020. Aquí rememor el que va ser el meu primer contacte amb Baladre al 2019 a Canàries. Fruit d’aquella trobada s’han anat teixint propostes i complicitats fins al punt que l’Escoleta d’Estiu de 2022 de Baladre es va fer a Palma amb el lema La Vida al Centre que també dona nom a la publicació que va sorgir fruit del treballat i viscut aquells dies a Palma. Per molts anys i moltes complicitats teixides més!
Nosaltres les persones
“Nosotras, las personas” és el nom del programa de rádio que Manolo S.Bayona fa a Radio Pimienta, la ràdio social i comunitaria que es fa des del nord de Tenerife. Radio Pimienta es troba ubicada en el barri de “Villa Arriba”, dins de l’Espai Social La Casa, un centre social autogestionat, al municipi de la Orotava. Fa poc més d’un any (setembre 2019) vaig ser-hi per participar en les Jornades que els companyes de Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza organitzaven sota el nom “No es turismo, es colonialismo”.
La Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza és part de Baladre, un espai de coordinació de col-lectius, amb diferents sensibilitats, peró amb una voluntad comuna: la de denunciar la desigualtat, lempobriment i l’exclusió en qualsevol de les seves formes. Una de les lluites que reforcen la Coordinació de Baladre i que utilitzen com a eina que unifica la diversitat de reivindicacions dels col-lectiusigrups que treballen per la transformació social (habitatge digne, repartiment de tots els treballs, no a la repressió, etc) és la lluita pel dret a la Renta Básica de les Iguales per a totes les persones, que ens permeti viure dignament.
La necessitat de desemmascarar els interessos que mouen les regles del joc en aquestes illes tan llunyanes pera amb tantes similituds. L’aprenentatge per jo va ser transcendir els col·lectius iendinsar-se en les persones, les seves histories de vida i les seves motivacions. De llavors ençá, l’espai relacional ha adquirit una major importancia. Probablement allá va ser on de manera més conscient vaig copsar la importancia de, també (i de fet, sobretot) des de l’activisme i les lluites social, posar les persones i la vida al centre. Yayo Herrero té una frase que ho resumeix molt ne be: “Potser caminam cap el col·lapse, pero jo ho faig acompanyada de la millor gent que hi ha al món”.
I segurament d’això és tracta. De teixir complicitats, d’enredar vides més enlla –o com una manera més– d’intentar transformar el petit tros de món que habitam, des de la consciencia de la col-lectivitat, des del reconeixement i la valoració del que cada un de nosaltres podem aportar en aquest espai comú que transitam i amb la seva particular historia de vida, però trascendint-la. Des de la diversitat, la intergeneracionalitat, des de les diferents formes d’expressió de les lluites col·lectives. Des de les diferents circumstàncies, opressions i oportunitats. Des de la base comú de la justícia ecosocial com a eix que articula les nostres reivindicacions. Des de les persones que som i que decidim enredar-mos i enredar per teixir un espai on ens faci ganes estar i continuar aquesta singladura vital.
Manolo ens va entrevistar pel seu programa de ràdio, a Jordi López ia mi, com dues veus per posar paraules a què és que vol ser el procés construit col·lectivament de “La vida al centre”. Ho va fer després d’haver estat uns dies per Mallorca en motiu d’una de les sessions del curs Teixint horitzons ecosocials, que hem organitzat des del GOB aquest passat 2020. Va posar els seus ulls en els reptes, els desequilibris iles desigualtats a les que fem front des de Mallorca, pero també a les xarxes, col·lectius i processos o espais que tenen la transformació social com objectiu central, enredant i teixint complicitats sempre des de nosaltres, les persones.